escaneig sectorial, amb una cobertura de qualsevol punt del disc terrestre en la direcció N-S en 7.2 minuts.Informació tècnica del sensor a l'INSAT-1:- FOV (°): 20- Dallada: cobertura completa del disc terrestre cada 30 minuts- IFOV (mrad)[c]: 0.07682- Resolució espacial (m): 2750.0 (visió n [...]

. llauró, terra conradissa. llaurada, terra on hom està llaurant. Porta'ns el berenar a la llaurada. sembrat(->), terra sembrada. regadiuo terra de regadiu, terra que hom pot regar a voluntat (en oposició a terra de secà). Ant. Terra verge. Garriga [...]

per als negocis, tiene buen olfato para los negocios. 20 tenir-ne els nassos plens fig i fam estar hasta las narices (o la coronilla). 21 treure el nas (o treure el nas per un forat) [assistir un moment en algun lloc] dejarse caer. Ha tret el nas a la festa per veure'ns a tots, se ha dejado caer por [...]

m 1 [sentido, sabor] gust. La medicina tiene muy mal gusto, la medicina té molt mal gust. 2 gust. Este edificio está hecho con muy buen gusto, aquest edifici és fet amb molt bon gust. 3 [placer] gust. No podemos permitirnos ningún gusto, no podem permetre'ns cap gust. 4 [de una época o país] gust [...]

m 1 [sabor] sabor, gusto. Aquest xarop té molt mal gust, este jarabe tiene muy mal sabor. 2 [plaer] gusto, ganas f pl. Menja amb un gust!, ¡come con un gusto!3 [cosa no indispensable] gusto, capricho. No podem permetre'ns cap gust, no podemos permitirnos ningún capricho. 4 [afecció] gusto, afición [...]

; escriure damunt una cosa escrita. minutar, fer la minuta d'un escrit. esborrallar, escriure el que se'ns va ocorrent sobre un assumpte determinat. subscriureo sotaescriure, escriure a sota d'una cosa escrita. redactar protocol·litzar adscriure, escriure al costat. Una nota adscrita. inscriure, gravar [...]

. saió, camp d'extensió variable, segons les contrades. llauró, camp de conreu, que hom llaura. llaurada, íd. Porta'ns el berenar a la llaurada. porca, cadascuna de les faixes de terra compreses entre rega i rega, en què es divideix un camp per a sembrar. conreu, terra conreada. On acaba la [...]

lingüistes. Fabra, a la Gramàtica catalana de 1956, quan parla del grup nominal diu: «La llengua no posseeix un nom distint per a cadascun dels éssers o coses que se'ns escaigui designar en comunicar els nostres pensaments a altri per mitjà de la paraula. [?] Tots els individus pertanyents a una mateixa [...]